Mariano Fernández ha parlat sobre LA VERITAT COM A ADEQUACIÓ I COM A REFERENT MORAL. Dimarts 9 de desembre.

Avui ens ha tornat a visitar el conferenciant Miquel Mariano Fernàndez García, nascut a la província de Lleó i veí de Granollers des de 1980.

Llicenciat en Filosofia i doctorat en Història Contemporània. Professor de l’IES Antoni Cumella de Granollers durant 22 anys i Cofundador, director i professor de la Universitat Popular de Granollers.

El tema de la conferència ha estat “LA VERITAT COM ADEQUACIÓ I COM A REFERENT MORAL”.

Com correspon a un tema filosòfic prou dens i profund, el conferenciant ha fet un repàs, el més condensat possible donada la durada de les conferències, passant per la majoria de les èpoques històriques i per un petit grup de filòsofs que han tractat el tema.

Perquè parlar de la veritat?

Vivim un moment en què es té la impressió que el llenguatge ha perdut el seu significat original: els fets que es manifesten davant nostre són interpretats de manera contradictòria, que les paraules no diuen el mateix que els gestos que els acompanyen, que a una mateixa conducta s’atribueixen valoracions oposades, en definitiva, que el concepte de veritat se’ns presenta desdibuixat o fins i tot corromput.

Al tema de la veritat ens podem apropar des de dues perspectives. D’una banda, tenim la veritat en tant que objecte del coneixement i d’una altra en tant que objecte de la moral. La filosofia s’ha ocupat àmpliament de la veritat des de la perspectiva del coneixement, sense oblidar la perspectiva ètica.

En un breu recorregut històric veiem diversos factors a tenir en compte:

·         Les nostres facultats cognoscitives, el seu abast i els seus límits.

·         Els pal·les característics del llenguatge, imprescindible contenidor del coneixement. El que no té nom no existeix. Els matisos dels idiomes modifiquen la visió de la realitat.

·         El raonament entre els humans no sempre condueix als mateixos resultats i s’ha de recórrer a un criteri de veritat.

·         Correspondència.

·         La veritat com a consens

·         La veritat com a utilitat

La Veritat objecte de la moral:

·         Oposada a ignorància o a l’error (in)vencible

·         error vencible és un error que una persona podria haver evitat si hagués actuat amb la diligència deguda

·         Oposada a la mentida o a l’engany

·         Parcial o descontextualitzada

·         Postveritat o la narrativa com a referent. Fake news

·         La veritat tolerable.

Resum de Joan Antoni Lledó, fotografia d'Esteve Garrell i cartell de Montserrat Lluch. 

Rosa Torra Bernaus ha parlat de L'HERÈNCIA, EL TESTAMENT, ELS PACTES SUCCESSORIS, LA SUCCESSIÓ INTESTADA. Dimarts 2 de desembre.

Les temàtiques jurídiques pels profans, són força complicades d’entendre i més encara prendre les decisions adequades. Comença per explicar la Normativa de Successió, Dret Civil segons el territori. Descrivint les diferencies entre comunitats. A partir d’aquí tot el contingut serà en referència al Dret Civil Català. Determinació de l’Hereu, els diferents supòsits dels Pactes Successoris i la Successió Intestada, en aquest cas, hi ha força variables a valorar. Exemples de diferents opcions que ens ajudarà a entendre-ho.

TESTAMENT (notarial a partir 14 anys  o  hològraf a partir 18 anys i menors emancipats). PACTES SUCCESSORIS (successió contractual, només cònjuge, parella estable i parentiu en línia directa o col·lateral per consanguinitat o afinitat fins al quart grau, parent per consanguinitat en línia directa o col·lateral fins segon grau de l’altre convivent): heretament simple, heretament cumulatiu,  heretament preventiu. SUCCESSIÓ INTESTADA (quan no s’ha nomenat hereu o els que s’han nomenat no ho arriben a ser-ho). ORDRE EN LA SUCCESSIÓ EN CAS DE SUCCESSIÓ INTESTADA.

DESCENDENTS (més pròxims en grau)   i USDEFRUIT CÒNJUGE O CONVIVENT PARELLA ESTABLE (dret commutació dret d’usdefruit). CÒNJUGE O CONVIVENT PARELLA ESTABLE. ASCENDENTS (més pròxims en grau). COL·LATERALS FINS AL QUART GRAU (més pròxims en grau). Dret de representació dels descendents del premort, persona declarada absent o indigna. Dret de representació  dels nebots fills del germà que ha premort al difunt (no tenen dret de representació els descendents dels nebots).

COMMUTACIÓ USDEFRUIT CÒNJUGE O CONVIVIENT. El cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent pot optar per commutar l'usdefruit universal per l'atribució d'una quarta part alíquota de l'herència i, a més, l'usdefruit de l'habitatge conjugal o familiar. L'opció de commutació de l'usdefruit universal es pot exercir en el termini d'un any a comptar de la mort del causant i s'extingeix si el cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent accepta de manera expressa l'adjudicació de l'usdefruit universal. El cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent només pot demanar l'atribució de l'usdefruit de l'habitatge conjugal o familiar si aquest bé forma part de l'actiu hereditari i el causant no n'ha disposat en codicil o en pacte successori.

•      CONTINGUT TESTAMENT. HEREU – PRELLEGAT. QUARTA FALCÍDIA O QUOTA HEREDITÀRIA MÍNIMA (possibilitat     prohibir als hereus de detraure-la. LLEGAT – LEGATARI (de béns concrets un pis, un  vehicle... o bé de drets com per exemple usdefruit, habitació…) (facultar en testament al legatari per prendre’n la possessió) (compte amb el llegat de béns hipotecats  o gravats). FIDEÏCOMÍS QUARTA TREBEL·LIÀNICA. Heretament o pacte successori d’atribució particular. Restringit a familiars. Només es poden modificar per pacte. Possibilitat d’establir càrregues. Possibilitat de revocar-los unilateralment en cas incompliment càrregues. En pacte d’atribució particular l’afavorit en pot prendre’n possessió per ell mateix. FIDEÏCOMITENT – FIDUCIARI – FIDEÏCOMISSARI. A favor de persones vives. A favor de parents. A favor de tercers.  SUBSTITUCIÓ PREVENTIVA DE RESIDU. En previsió que un hereu o legatari mori sense nomenar hereu. LEGÍTIMA. ¼ PART VALOR DELS BÉNS HERÈNCIA (amb deducció deutes i despeses darrera malaltia enterrament o incineració). Cal sumar-hi donacions dels últims 10 anys i les que el difunt va imputar a la llegítima amb independència del temps transcorregut. DONACIONS I  I ATRIBUCIONS PARTICULARS IMPUTABLES A LA LLEGÍTIMA.

A l’atorgar les donacions en cas que es vulgui imputar a la llegítima s’ha d’indicar (no es pot imputar amb posterioritat). En tot cas totes les donacions dels últims 10 anys cal imputar-les  (amb independència de si es va establir o no imputació). Són imputables a la llegítima si no es pacta el contrari donacions a fills per adquirir el primer habitatge habitual o per emprendre activitat que els proporcioni independència econòmica. Si no s’exclouen també les atribucions particular en pactes successoris i donacions per causa de mort.

–     LEGITIMARIS I DESHERETAMENT. ELS FILLS (els premorts, desheretats justament, indignes o absents són representats pels seus descendents per estirps). El que hi ha renunciat també fa nombre per determinar l’import de les llegítimes individuals. Exemple mort un pare amb tres fills, el Marc, el Josep i el Joan. El Marc sobreviu al pare, el Josep va morir abans que el pare no tenia fills, el Joan va morir abans del pare i tenia dues filles. ½ llegítima Marc. ½ llegítima a repartir per dret de representació  entre les dues filles del Joan. PROGENITORS SI EL CAUSANT NO TÉ DESCENDENTS QUE L’HAGIN SOBREVISCUT  - no hi ha dret representació. DESHERETAMENT PER ABSÈNCIA MANIFESTA  I CONTINUADA DE RELACIÓ FAMILIAR ENTRE EL CAUSANT I EL LEGITIMARI, SI ÉS PER UNA CAUSA EXCLUSIVAMENT IMPUTABLE AL LEGITIMARI (es preveu canvi legislatiu) –ALTRES CAUSES DE DESHERETAMENT (denegació aliments , maltractament greu...).

       LEGÍTIMA. PAGAMENT DE LA LLEGÍTIMA (diners o béns de l’herència).     VALORACIÓ DELS BÉNS. INTERESSOS – PROHIBICIÓ RENÚNCIA A LA LLEGÍTIMA FUTURA. PRESCRIPCIÓ 10 ANYS DES DE LA MORT DEL CAUSANT (es preveu canvi legislatiu) – Suspensió quan la reclamació s’ha de dirigir contra progenitor d’un legitimari.- termini preclusió.

•      PARTICIÓ de l’Herència. Els hereus poden fer la partició de comú acord, de la manera que creguin convenient, fins i tot deixant de banda les disposicions particionals establertes pel causant. A aquest efecte, si el causant no ho ha prohibit, poden acordar per unanimitat considerar l'atribució de prellegats com a operació particional del causant i prescindir-ne. LA COL·LACIÓ. Els descendents que concorren com a cohereus en la successió d'un ascendent comú han de col·lacionar, als efectes de la partició de l'herència, el valor de les atribucions que el causant els ha fet per actes entre vius a títol gratuït, sempre que l'atribució s'hagi fet en concepte de llegítima o hi sigui imputable, o que el causant hagi establert expressament, en el moment d'atorgar l'acte, que l'atribució sigui col·lacionable. Exemple. Valor béns herència 800 + 600 que ha rebut un dels dos fills col·lacionable. Total 1.400/2 = 700 El fill que no col·laciona ha de rebre 700, El fill que col·laciona rep 100 + 600 que ja havia rebut.

Recomanacions Importants: Necessitat de fer testament i instituir hereu. Revisió periòdica dels testaments per si s’ha d’atorgar nou testament en funció de les circumstàncies personals, increment del patrimoni  i la fiscalitat. Valorar si atribuir tots els béns a títol d’hereu o si és millor distribuir en prellegats i llegats. Tenir en compte que el dret d’usdefruit no permet disposar dels diners, ni a l’usufructuari ni al nu propietari. Tenir en compte la llegítima a l’atorgar el testament. Revisar qui tens designat com a beneficiari d’assegurances sobre la vida o plans de pensions. Una vegada es produeix la defunció fer inventari en 6 mesos. La persona major d'edat amb plena capacitat d'obrar pot expressar en un document de voluntats anticipades les instruccions per a la realització d'actes i tractaments mèdics, per al cas en què es trobi en una situació en què no ho pugui decidir per ella mateixa. També pot designar la persona que, en substitució seva, ha de rebre la informació sobre la seva salut i decidir sobre la realització d'aquells actes i tractaments. En el document de voluntats anticipades hi poden constar previsions referents a la donació dels òrgans o del cos, i a les formes d'enterrament o a la incineració.

•      TRÀMITS de l’HERÈNCIA. Certificat defunció (Registre civil)

•      Certificat d’actes d’última voluntat (transcorreguts mínim 15 dies hàbils des de la defunció). S’obté per la seu electrònica, correu postal o a la Gerència Territorial del Ministeri de Justícia (carrer de Caballero 52-56 Barcelona).

•      Successió testada. Còpia autèntica de l’últim testament notarial o document en el qual es nomena hereu (heretament / capítols matrimonials) així com de qualsevol altra disposició testamentària (codicil, pacte successori d’atribució particular)

•      Successió intestada. Acta de notorietat de declaració d’hereus (document notarial)

•      Certificat de contractes d’assegurança de cobertura de defunció (és demana de la mateixa manera certificat actes d’última voluntat). Si aquest certificat és positiu caldrà sol·licitar a l’asseguradora el certificat amb l’import  de l’assegurança i el beneficiari l’asseguradora

–     Acceptació i partició herència, en document privat o bé en escriptura pública (la renúncia ha de ser en escriptura pública). Acceptació a benefici inventaris dins els 6 mesos des de la defunció del causant (inventari). Impost successions (és pot  presentar autoliquidació adjuntant document privat d’acceptació o fer una simple declaració amb la relació de béns). Si hi ha béns immobles per inscriure al Registre de la Propietat posteriorment s’ha d’elevar a escriptura pública. Respecte béns immobles consultar el valor de referència (valor mínim) Seu Cadastre per determinar el valor immobles. Certificats saldos bancaris o altres productes financers en la data defunció causant. Certificat cadastre / nota simple Registre  de la Propietat. Fitxa tècnica vehicle. Documentació que acredita que si escau acredita el dret a aplicar reduccions (parentiu i resta reduccions). Acta notorietat relació de convivència d’ajuda mútua  (si on es disposa escriptura). Acta notorietat parella en cas de no disposar d’un altre mecanismes probatoris.

IMPOSTOS. Impost sobre successions. S’ha de presentar autoliquidació encara que el resultat sigui a ingressar zero. Termini presentació 6 mesos. Pròrroga si es sol·licita dins els 5 primers mesos que afegeix 6 mesos (total 12 mesos, el període pròrroga merita interessos demora).

Possibilitat de demanar ajornament o fraccionament de l’import a pagar de l’impost sobre successions a 2 anys sense aportar  garantia i amb interessos demora (hi ha també altres modalitats).

•      Si el  difunt el lloc  d’Espanya on ha viscut més temps durant els últims 5 anys és Catalunya competència Agència Tributària de  Catalunya  (avinguda Vilanova i la Geltrú número 5  Vilafranca del Penedès). Seu electrònica Agència Tributària de Catalunya. https://atc.gencat.cat/ca/inici . Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (tribut local i potestatiu) Tipus impositiu no pot excedir 30% i bonificacions ascendents, cònjuge o descendents d’acord ordenança municipal (en general només habitatge habitual). Pels béns Vilafranca Penedès 30%. Termini presentació 6 mesos. Pròrroga que si es sol·licita abans de finalitzar el termini, afegeix 6 mesos (total 6 mesos, el període de pròrroga merita interessos de demora). Si el difunt (causant) és una persona usufructuària amb la seva defunció s’extingeix el dret d’usdefruit, en aquest moment el nu propietari ha de presentar autoliquidació consolidació domini de l’impost sobre successions o donacions, segons el títol de desmembrament(model 653). Si el desmembrament va ser per títol onerós (impost transmissions model 600). Canvi Titularitat i Entrega dels béns per les entitats financeres o asseguradores.  Inscripció Registre de la Propietat, trànsit (DGT), registre vehicles agraris (ROMA) i drets pagament (DUN).Inscripció a Cadastre si no s’ha atorgat l’acceptació en escriptura pública (llavors ho comunica el notari).

Conceptes tractats acompanyats per un PowerPoint visionat per a cada cas Esteve Garrell, fotografies de Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Enric Contreras Barbeta ha parlat sobre EL BATEC DE LA VIDA. Dimarts 25 de novembre.

El Dr Contreras, va començar la conferència parlant del cos humà com una màquina quasi perfecta, afegint que funciona bàsicament per dos aspectes;

a) les cèl·lules, destacant que son les unitats de la vida. És l’element més petit que viu per si mateix.

El cos humà en té entre 30 i 40 bilions. Cada cèl·lula està adaptada segons la funció que ha de realitzar, encara que totes tenen tres parts; membrana, protectora i d’intercanvi, citoplasma executor i nucli que dicti les ordres.

 b) l'energia que s’obté de la nutrició, actua com una màquina de vapor, per combustió, transformant l’energia química dels aliments en energia mecànica, tèrmica i elèctrica. Per portar a terme aquesta combustió necessita l'oxigen i allibera anhídrid carbònic que cal expulsar.

Aquests gasos són transportats per l’aparell circulatori que forma una xarxa de 100.000Km per tot el cos humà, els hematies o globus vermells, són els responsables del transport, capten l’oxigen en els alvèols pulmonats en inspirar i alliberen l'anhídrid de carboni en expirar. El motor que fa possible aquesta tasca és el cor, que actua com dues bombes coordinades i simultàniament, les aurícules d’entrada i els ventricles de sortida. L’estímul elèctric el gènere el sistema nerviós central.

El cor el tenim situat al mig del tòrax amb la punta inclinada a l’esquerra. És un múscul format per tres capes; epicardi, miocardi i endocardi i envoltat d’artèries coronàries, aquestes han de circular en fluïdesa si no volem arribar a una angina de pit, pas previ a un possible infart. 

Cal destacar els dos circuits cardíacs separats per 4 vàlvules. La vena cava que arriba a l'aurícula dreta, portant sang pobre en oxigen i rica en anhídrid carbònic, aquesta passa al ventricle dret i en surt per l'artèria pulmonar cap al pulmó. Allà realitza intercanvi de gasos  i torna a l’aurícula esquerra per la vena pulmonar  portant sang rica amb oxigen que en passar al ventricle esquerre surt per l’artèria aorta per ser repartida per tot el cos.

El cercle cardíac és el període comprés entre el final d’una contracció i el final de la següent. Inclou una fase de relaxació del miocardi anomenada diàstole i dues fases de contracció anomenades sístoles. Cal mantenir la pressió sistòlica a menys de 130 i la diastòlica a menys de 85, abans 90

El cor batega per estímuls elèctrics que arriben des del cervell al nòdul sinusal i aquest es fa càrrec d’estimular la resta del cor.

Ha esmentat algunes aplicacions que s’utilitzen actualment per resoldre problemes cardíacs; stents, marcapassos, desfibril·ladors 

Per finalitzar la xerrada, el Dr. ha volgut constatar que el nostre organisme és aeròbic, 'que tenim una extensa xarxa de conductes que porten oxigen a cada una de les cèl·lules, 

També ha parlat de la importància que la sang circuli fluida i lliure d’entrebancs com el colesterol entre d’altres.

El torn de precs i preguntes ha estat reeixit incloent situacions personals de diferents socis

Resum de Carme Esplugas, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, i cartell de Montserrat Lluch.

Francesc Escarmís ha parlat de com VA DE CAIGUDES, dimarts 18 de novembre.

Una magnífica exposició de causes i efectes, amb imatges clares i entenedores. Si parlem de les causes en fa una descripció acurada.




Causes externes: Distracció (mòbil), Relliscada a la dutxa, Entrebancada per rajols aixecats, pedres al camí.

Causes internes: Dèficits de la Oïda interna, la Visió, la Propiocepció, endemés de les patologies cròniques.

Per anar entenent aquestes causes, posa exemples pràctics, en figures estàtiques,

Estabilitat, Desequilibri, Resistència, Rigidesa, Equilibri i Desequilibri. 

Ho fa amb fotografies d’edificis ben coneguts així com d’escultures de Clarà, Llimona o Tortras. On podem comprovar, els seus centres de gravetat que fixen precisament l’equilibri i el desequilibri.

Reculem en la història per descriure un fet fonamental en la nostra evolució, la Bipedestació, “La invenció del bipedisme és el canvi bàsic que ha desencadenat tota la història humana”. 

El fet de caminar amb dues cames i drets requereix, Resistència, Rigidesa i ara entra una nova variable, l’Equilibri. És necessària, la Força, Flexibilitat, Coordinació, Oïda Interna, Visió i Propiocepció. Elements imprescindibles per mantenir la línia central de gravetat dintre de la base de sustentació, i NO CAURE, ja som Dinàmics.

En moviment és necessari un sistema molt sofisticat per gestionar l’equilibri d’una estructura en moviment amb un centre de gravetat elevat i una base de sustentació molt reduïda i canviant. 

A continuació els exemples es centren en els esportistes d’elit, que demostren un domini extraordinari del seu cos, per fer excel·lir en les jugades mantenint l’equilibri amb precisió. Una lliçó molt pràctica de fisiologia per entendre la funcionalitat i resposta del nostre cos. 

El cervell respon amb les EFERÈNCIES motores, que representen les ordres necessàries del cervell als músculs perquè facin la funció adient, (contracció o relaxació) a fi que les diferents parts del cos adoptin la posició necessària per mantenir l’equilibri indistintament de l’activitat que estiguem fent.

Amb el curs dels anys anem perdem alguns d’aquests elements que ens han permès caminar amb seguretat. Les respostes físiques i sensorials minven.

Què hi podem fer per mantenir una bona qualitat de vida?. Com molt bé diu el nostre Fisioterapeuta-Osteòpata, Si teniu problemes consulteu primer a la vostra Metgessa. Ella us coneix bé i sap de les vostres patologies. 

Sabrà si els vostres problemes d’inestabilitat poden venir del vostre sistema d’equilibració o d’alguna patologia cardiovascular, neurològica, metabòlica o d’altra mena. Si cal, la fisioteràpia general o específica ens pot ajudar per corregir postures i facilitar la mobilitat, visita a l’oftalmòleg per assegurar la visió correcta, i

NO tinguem cap recança en utilitzar elements funcionals, com caminadors, bastons o crosses, tots ells utilíssims per ajudar-nos a mantenir l’equilibri i NO CAURE, si tenim PRESBIVESTIBÚLIA.

Més recomanacions, el Calçat ha de ser adequat a la morfologia dels nostres peus, amb aquestes indicacions a tenir en compte: Flexible, que s’adapti bé al peu que no estrenyi ni vagi balder, Sola Gruixuda, però que permeti notar el sòl, Taló Ample, esmorteïment moderat, Bambes per anar a caminar.

I per acabar, un vídeo on ell mateix, fa exercicis apropiats per la nostra franja d’edat, encaminats a guanyar Flexibilitat, amb torsions, reforç de braços, Elasticitat general, Equilibri, recuperant la Força Muscular.

Resum Esteve Garrell, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, Cartell de Montserrat Lluch.

Carles Paytubí ha parlat sobre la HISTÒRIA DE L'HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU. Dimarts 11 de novembre.

El Dr. Carles Paytubí, especialista en Medicina Interna, va estar a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau com a metge internista, als anys 90. Actualment, treballa a Sant Joan de Déu.

Enguany, no ens parlà de malalties ni de curacions, sinó dels moments més importants d’aquesta Institució, tan relacionada amb la vida a Catalunya. És, doncs, una conferència d’Història. 

Acte presentat per Germà Cequier.

Començà amb l’expressió de: “Sant Pau, més de sis segles d’història”, donant com a inici el 1401. 

Havent publicat un llibre sobre el tema, trobà documents fidedignes que donen una data gel segle X, any 970, quan existeix l’anomenat Hospital d’en Guitard, 5è vescomte de Barcelona. 

Ben bé, només era un reduït espai, com a casa d’acollida, amb pocs llits, per a pobres, malalts o no, situat pel darrere la catedral, C/ de la Freneria.

A partir d’aquí, va anar enumerant successives dates rellevants omplint el relat de la Història del Sant Pau, des de fa 10 segles.

Any 1047 – Per l’esposa d’en Guitard, Geriberga, ampliació i canvi de nom: Casa Hospital de la Santa Creu i Santa Eulàlia, al C/ Hospital.

El 1131 – Ingressà Ramon Berenguer III, vidu i sol, morint el 19 de juliol.

1229 – Joan Colom, canonge, catedral i tresorer d’en Jaume I, fundà el seu propi hospital, al Raval, prop de la Santa Creu …

1236 – Es fusionen. Es dirà Hospital del Canonge Colom.

1401 – Barcelona té 6 hospitals petits: 2 de l’església, 2 del Consell de Cent i 2 del Bisbe i Parròquia Sta. Anna. S’uneixen i es crea la M.I.A. (Muy Ilustre Administración), amb 2 canonges i 2 del Consell de Cent. Són els responsables del funcionament.

1631 – Epidèmia pesta bubònica. 60.000 morts.

17/09/1892 – Data essencial: Pau Gil i Serra, establert a París, fa testament, deixant 3 milions de pessetes, per a la fundació d’un Hospital Civil, amb el nom de Sant Pau, a Barcelona.

30/04/1896 – Mor Pau Gil a París.

19/04/1901 – La M.I.A. designa l’arquitecte Lluís Domènech Montaner per a la construcció. 

Tindrà l’edifici d’Administració i 48 pavellons. No es van construir tots. Acabament l’octubre 1912.

25/04/1913 - S’acorda el nom Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Des de llavors, encara que la inauguració oficial fou el 1930, pel rei Alfons XIII, la seva activitat ha estat contínua i és capdavanter en molts avenços mèdics com 1r servei d’urgències, 1a unitat coronària, 1r trasplantament de cor (amb èxit), etc.

El 2009, s’han construït instal·lacions noves, deixant els edificis modernistes.

Donà més dates que, en aquest resum breu, no s’han recollit completament.

Acabà l’explicació amb un lema seu:

                                       EL MÉS GRAN ENTRE ELS GRANS !!

Resum Germà Cequier, fotografies Esteve Garrell i Mercè Gasch, Cartell de Montserrat Lluch.

Xesco Reverter ha parlat sobre TRUMP, LA SEVA POLÍTICA i LES CONSEQÜÈNCIES a NIVELL MUNDIAL. 4 de novembre 2025.

El conferenciant ens exposa en onze punts la política que porta a terme el president dels Estats Units. Fent una síntesi, aquestes serien les idees bàsiques.

El món que va sortir de la II G.M. ha entrat en una perillosa crisi sistèmica, liderat per Trump. S’inaugura una nova era que s’intueix més inestable i perillosa.

No és exagerat dir que s’està enfonsant l’ordre internacional que coneixíem fins ara i que ha garantit la pau, almenys a Occident els últims 80 anys.

El que trontolla és tant l’arquitectura internacional (ONU, OTAN, Oms, etc.), com també, els valors que la sostenen. La crisi de l’actual sistema no comença amb en Trump, sinó que és un procés històric que es va iniciar la primera dècada del segle XXI.

Si Trump i l’extrema dreta arriben al poder és, en gran part, per la incapacitat dels partits tradicionals de satisfer les demandes i les pors de la població. En aquest segon mandat Trump està fent una presidència més agressiva. Durant el primer mandat tenia les idees controvertides. Ara, en canvi, està rodejat de lleials convençuts o convertits.

Ha après com funciona un govern. Ha guanyat unes segones eleccions. 

Està fent el que va prometre que faria. Va dir que tancaria frontera i deportaria en massa, i ho està fent. Va dir que posaria aranzels, i, també, ho està fent, etc. Pel que fa a la política exterior hi ha una diferència respecte al primer mandat. Llavors, era un aïllacionista.

Ara, conserva part d’aquell aïllacionisme, però, s’ha convertit, també, en expansionista. Diu que vol convertir el Canadà en l’estat 51 dels EUA, que es quedarà amb Groenlàndia, vol acabar amb el règim de Maduro... 

Té una visió del món quasi feudal, en el sentit que veu el planeta com un territori dominat per grans senyors feudals amb àrees d’influència; a sota només vassalls. Considera els aliats tradicionals com estats inferiors. Un món en què tres països es reparteixen el planeta, on els petits no tenen res a dir. És un model molt inestable i conflictiu. L’evolució del conflicte d’Ucraïna, determinarà el futur de les relacions internacionals les pròximes dècades. Si Rússia se surt amb la seva i aconsegueix doblegar Kíiv, haurà establert un precedent per la resta de superpotències.

Es pot violar un principi clau del dret internacional i el respecte a la sobirania dels estats. Ucraïnesos i europeus van assimilant que tard o d’hora perdran el suport dels Estats Units i hauran de lluitar tots sols.

Trump vol entendre's amb Putin; Ucraïna és un obstacle. Rússia fa tres anys que està estancada al front i li està costant un esforç ingent per avançar. Europa se sent indefensa i està convençuda que, si abaixa la guàrdia, Putin continuarà expandint-se d’alguna forma cap a les repúbliques bàltiques.

Assistim a una cursa d’armament com no es veia des de la guerra freda.

Potser en temps de crisi molts electors es llançaran en braços dels populismes, l’extrema dreta, però, també, d’altres veuran que amb ells el món sense normes es torna més incert i perillós. Això pot provocar una reacció que pot evitar mals majors.

Resum de Joan Gurt Vilarrasa, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.